Avenços científics
En els avenços científics de l’època trobem les teories que van capgirar la visió del sistema solar i del lloc que ocupa la Terra. En l’edat mitjana es creia que la Terra estava situada al centre de l’Univers i tots els astres giraven al seu entorn. Aquesta idea, deguda a Ptolemeu, filòsof i astrònom grec, es mantingué durant tota l’edat mitjana.
El nou coneixement científic reconeixia que la tradició antiga i la Bíblia no eren autoritats indiscutibles. El treball de la ciència es centrava en l’estudi dels fets a partir de la observació i en la formulació de lleis que expliquessin aquests fets. A partir del segle XVI es fonamenten les bases de la revolució científica.
Nicolau Copèrnic (1473-1543) arribà a la conclusió que el Sol és el centre de l’univers i que la Terra té un moviment de rotació diürn i de translació anual al voltant del Sol. Aquesta teoria s’anomenava heliocèntrica i proposava una nova concepció de l’Univers oposada al geocentrisme medieval. Galileu la va confirmar anys més tard. ( Nicolás Copérnico).
El nou coneixement científic reconeixia que la tradició antiga i la Bíblia no eren autoritats indiscutibles. El treball de la ciència es centrava en l’estudi dels fets a partir de la observació i en la formulació de lleis que expliquessin aquests fets. A partir del segle XVI es fonamenten les bases de la revolució científica.
Nicolau Copèrnic (1473-1543) arribà a la conclusió que el Sol és el centre de l’univers i que la Terra té un moviment de rotació diürn i de translació anual al voltant del Sol. Aquesta teoria s’anomenava heliocèntrica i proposava una nova concepció de l’Univers oposada al geocentrisme medieval. Galileu la va confirmar anys més tard. ( Nicolás Copérnico).
Els treballs de Kepler (1571-1630) , que va descobrir les tres lleis fonamentals del moviment dels planetes, Tycho Brahe i Galileu Galilei (1564-1642) fixaren la nova concepció copernicana.
Galileu Galilei, va fer importants descobriments en el camp de l’astronomia i va ser un dels fundadors de la mecànica. L’any 1609 Galileu construïa el primer telescopi i començava l’observació augmentada de l’espai. Amb ell nasqué la ciència moderna, una nova manera de veure el món basada en l’observació intel·ligent de la natura, el mètode experimental i la formulació de les teories físiques. L’anglès Isaac Newton (1642-1727) va fundar la física moderna formulant la llei de la gravitació universal i va introduir importantíssims canvis en la matemàtica.
Els coneixements científics, a partir de la segona meitat del segle XVI, experimenten un gran progrés. La nova ciència es basava tant en el raonament com en l’observació.
Durant el segle XVIII el moviment intel·lectual que s’anomena la Il·lustració, va afavorir el desenvolupament científic. La difusió de l’ús del paper i de la impremta va facilitar l’accés a la cultura i fou un poderós instrument de difusió dels avenços científics.
Conflictes entre ciència i església
El catolicisme i les esglésies reformades consideraven un dogma de fe el fet que la Terra fos immòbil i que tots els astres inclòs el Sol giraven al seu voltant. A més, s’oposaven a qualsevol pràctica d’anatomia amb cadàvers i creien que en el cos humà no es produïa cap moviment. Es posava en qüestió la visió teocràtica pròpia del pensament de l’Església i es considerava a l’ésser humà com un ésser natural més i no com un ésser especial d’entre la resta d’éssers naturals. La ciència confiava molt en la capacitat de coneixement de l’ésser humà, establint un tipus de coneixement anomenat antropocentrisme.
0 comentaris:
Publica un comentari